I al remat, torrons

Sí, fuimos a Almussafes en Octubre y a los pocos días Las Provincias dijo “Aixina els ‘majors’ dels agents comerciales anàrem a la factoria de Ford. Per això la lliçò tan humana que el ‘catedro’  i ‘home cap d’orquesta’ Sr. Anton relata, en hora i mija de passeig en el trenet de visita, regala millors auguris. Centenars de robots creen i monten, ben manats i vigilats per 9.000 treballadors, des del primer segment del motor a l’auto més flamant, en 17 hores i rallant el mig milló d’unitats a l’any. Palpem in situ lo que és evolució constant: repte a la tecnologia/ les sinèrgies volant/ cóm se talla a colp la plancha/ se conforma el carrossat/ cóm es gita dalt del chassis/ i brillant el veus anar/ sobre les rodes montat… /ya mereix que en vers es cante/ que cantant va el personal/ tan segur per  fort el coche/ que en el Ford ben be es va”  El día tuvo su oportuna y gloriosa comida típica en El Palmar, all i pebre i arròs del Senyoret. Al atardecer, sereno ocaso, subiendo  a l’ermita dels Sants en La montanyeta.

Noviembre llevó a los interesados a “Les Jornades dels Escritors” donde preparados comunicadores y ponentes trataron en tres días sobre “Historiadors, cronistes i dietaristes valencians” con gran éxito de exposición y participación. Quienes no conocían el edificio pudieron sumarse a la visita guiada de San Miguel y los Reyes del segundo día  y en editarse, tendrán el libro con el material de las mismas. También unos pocos quisieron visitar la Residencia  de San Luís Beltrán, joya recoleta que  fue Hospital  de Pobres Sacerdotes;  donde falleció este santo, se conserva su celda y en sus dependencias, capilla y claustro, se alberga arte a raudales, destacando las azulejerías, para contar la historia valenciana.

Diciembre nos llevó al Museo de Bellas Artes, donde siempre es oportuno volver. En esta ocasión de la mano de Manuel Marçal, tantos años restaurador de sus fondos, a quien le exprimimos el jugo, contándonos vida y milagros de buenas obras, en impagable mañana. La “picaota” del colegio sí que tuvo quorum y viandas: entremuchos, empanadas, esgarrat… cuixot i formage ¡¡¡dolços!!! Angel y Rosa a los altares, el cava que no se acaba, cerveza  i vi a trencacoll, sorteo del arte firmado por Tapia, que cayó en las mejores manos y fin de fiesta, con espontanea  rapsoda, reconocida pareja española y coro de voces de todo color. En definitiva, el personal pidió bises ¡hasta que se lo aprendan! Pero prometemos para el 2018 que quienes no presenten un buen número serán los paganos del alboroque. De risas, nada.

Feliz  curso, visitando, viajando y ñam, ñam.

Vicent R. Calatayud